Resultats de la cerca

Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…

Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Les seves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals

Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres

En els manuscrits les glosses poden ésser interlinears o marginals

El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia…

Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses

Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època