Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
glossar
Aclarir (un text o un mot) amb una glossa o comentari.
Friedrich Delitzsch
Història
Orientalista alemany que professà l’assiriologia i la sumerologia a Leipzig, Breslau i Berlín.
Publicà obres importants sobre gramàtica Assyrische Grammatik , 1889 Grundzüge der Sumerischen Grammatik, 1914, lexicografia Assyrisches Handwörterbuch , 1896 Sumerisches Glossar , 1914 i religió semítica Babel und Bibel , que provocà una gran controvèrsia
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia
Literatura catalana
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…
,
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,