Resultats de la cerca

Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…

El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán

Malgrat la disparitat de criteris, caracteritzà aquest conjunt una major expressivitat i una creixent valoració del paper del color La denominació inclou els noms de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Monticelli, el sintetisme i els nabís

S'integrà en l’impressionisme sota la influència de Pissarro Participà en totes les exposicions del moviment, menys les del 1876 i el 1879 Exercí una lleu influència damunt Gauguin i Van Gogh És ben representat al Musée d’Orsay París

Fou establerta a París per Alexandre Bernheim 1863 i continuada pels seus fills Josse i Gaston Bernheim-Jeune el 1900 Sota la direcció del crític Félix Fénéon, la galeria ajudà a donar a conèixer les grans figures de l’art del començament del s XX Van Gogh, Cézanne, els nabís, els fauves, els futuristes, etc

S'apartà de l’art oficial i esdevingué el nucli de la important escola belga contemporània Al Salon des XX , a part les dels seus membres art belga , entre els quals hi havia també Rodin, Signac i Jan Toorop, foren exposades obres de Monet, Renoir, Whistler, Seurat, Redon, Van Gogh, Cézanne, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Pissarro, etc

Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995

Un chien andalou 1929 i L’âge d’or 1930, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, respectivament Nana 1926 i La chienne 1931, de Jean Renoir Paris 1900 1946, de Nicole Védrès Van Gogh 1948, Guernica 1949 i Gauguin 1950, d’Alain Resnais, Vivre sa vie 1962 de Jean-Luc Godard Ma nuit chez Maud 1969 d’Eric Rohmer, etc

Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres

Des del segle IV fins al segle XIII esdevingué una de les més importants del món occidental Posteriorment, les tombes de més valor artístic foren donades progressivament als visitants illustres de la ciutat i d’altres foren utilitzades per a bastir diversos edificis Actualment, les peces que resten són arrenglerades i donen forma a una avinguda que desemboca a l’església romànica de Sant Honorat El lloc inspirà Van Gogh i Gauguin