Resultats de la cerca

És una de les integrants del Gruppo T de Milà, que es creà l’any 1959 i al qual s’uní el 1960 Amb aquest collectiu participà en gran quantitat d’exposicions no solament del grup, sinó dins de mostres internacionals al voltant de la Nova Tendència i del grup Zero, i també en manifestacions concretes al voltant del cinetisme El seu treball s’inscriu dins la recerca de fenòmens de moviment a través de l’ús de materials que per la seva mateixa configuració incorporen el moviment, com és el cas del mercuri És professora d’història de l’art a la Universitat de Milà

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…

Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres

Des del 1945 treballà com a actor teatral, i en el cinema des del 1949, on participà en nombrosos films, entre els quals hom pot destacar els realitzats per D Risi Operazione San Gennaro , 1966 Straziami ma di baci saziami , 1968 i E Scola C'eravamo tanto amati , 1974 Brutti, sporchi e cattivi , 1975 Intervingué també en pellícules d’altres realitzadors Italian Secret Service 1968, de L Comencini In nome del Papa Re 1977, de L Magni Il giocattolo 1979, de G Montaldo Testa o Croce 1983, de N Loy Helsinki - Napoli 1989, de M Kaurismaki, Mima 1990, de P Esposito, Colpo di luna 1995, d’A Simone…

Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…

L’any 1959 tingué lloc la fundació del grup, també anomenat Miriorama, amb Giovanni Anceschi, Davide Boriani, Gianni Colombo, Gabriele De Vecchi i Grazia Varisco, que s’hi incorporà el 1960 El 15 de gener d’aquest mateix any s’inaugurà la primera exposició del grup a la Galleria Pater de Milà, que consistia en fotografies d’obres de Boccioni, Calder, Klee i Manzoni, amb notes d’aquests artistes Amb motiu d’aquesta mostra signaren el seu manifest Fins el 1962, el grup organitzà dotze exposicions “Miriorama” a diferents llocs i participaren en diversos esdeveniments i mostres…

És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice Maeterlinck…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…