Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Bernat Gui
Cristianisme
Teòleg occità.
Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324
Vittorio Gui
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Es destacà per les seves investigacions d’òperes oblidades o desconegudes, especialment de Rossini, Gluck, Mozart i Busoni És autor d’òperes, Fata Malerba 1927, música simfònica, per a cinema, etc
interfície gràfica d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície que facilita la comunicació de l’ordinador amb l’usuari utilitzant metàfores gràfiques com les icones i les finestres.
La primera interfície gràfica fou desenvolupada, juntament amb el ratolí, a la dècada del 1960 als laboratoris de l’empresa Xerox, als Estats Units d’Amèrica Posteriorment, les interfícies gràfiques foren incorporades en els ordinadors d’Apple i, més tard, en el sistema operatiu Windows de Microsoft
X Window
Electrònica i informàtica
Interfície gràfica d’usuari (GUI) desenvolupada la dècada del 1980 pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb l’objectiu de dotar d’interfície gràfica els sistemes UNIX.
Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows
Bertran Folcon d’Avinyó
Literatura
Trobador occità.
És, probablement, el mateix cavaller Bertran d’Avinyó que el 1216 participà en el setge de Bellcaire de Llenguadoc i fou batlle d’Avinyó És autor d’una tençó i de dues cobles en resposta als atacs de Gui de Cavalhon
Guilin
Vista de Guilin, ciutat de la Xina sud-oriental
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat
Daurel e Beton
Cançó de gesta occitana relacionada amb el cicle carolingi, de la qual resten els 2200 primers versos.
Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu
Wuzhou
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Xi Jiang amb el Gui Jiang, és un important port fluvial i un centre comercial Té indústries tèxtils, químiques, del calçat, del cristall, de refinatge de sucre, etc El seu nom tradicional 589-1946 fou Cang Wu o Ts’ang-wu La ciutat experimentà un creixement extraordinari amb l’establiment de plantes químiques productes farmacèutics i àcid sulfúric entre el 1920 i el 1930, que foren destruïdes durant la guerra sinojaponesa 1937-45
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua