Resultats de la cerca

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí un altre cop…

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del…

Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat…

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009

Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903

Jesuïta 1905, es dedicà, a Barcelona, a l’ensenyament i a la direcció d’obres de caràcter social És autor d’estudis com Cooperativismo católico, Cooperativismo de consumo 1905, fet amb el jesuïta Antoni Vicent, Nociones de economía social 1910 i Lecciones del derecho mercantil español La seva obra cabdal és La Iglesia y el obrero 1908-15

Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument historicoartístic d’…

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Llicenciat 1968 i doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, fou professor d’aquesta Universitat del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d’on és catedràtic d’arqueologia des del 1991 Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya cap del Servei de Museus 1980-82, sots-director general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia 1982-84, sots-director general d’Universitats 1987-90 i director general d’Universitats 1990-93 Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de Baetulo, Iesso i Clunia És…