Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Fritz Haber
Química
Químic alemany.
De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial fou cap del…
reacció de Haber-Weiss
Química
Reacció consistent en el següent cicle de dues reaccions: H2O2 + OH· → H2O + O2- + H+ i H2O2 + O2- → O2 + OH- + OH·.
La segona reacció ha aconseguit notorietat com a possible font de radicals hidroxil Tanmateix, té un constant de reacció negligible Es creu que complexos de l’ió ferro III poden catalitzar aquesta reacció de la següent manera primer, el FeIII es reduït per l’anió superòxid, i després, el FeII és oxidat pel peròxid d’hidrogen reacció de Fenton
procés de Haber-Bosch
Química
Mètode industrial d’obtenció d’amoníac a partir de la fixació del nitrogen atmosfèric i la seva combinació amb hidrogen en presència de catalitzadors, segons l’equació
.
Per tal de fer la síntesi, FHaber emprà pressions d’entre 200 i 1 000 atm
Joan Ripollés
Pintura
Nom amb què signa el pintor Joan Garcia i Ripollés.
Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall
Carl Bosch
Química
Químic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química
Francesc de Cartellà de Malla i de Sabastida
Literatura catalana
Escriptor.
Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits
,
Serapi Berard
Literatura
Cristianisme
Cronista, canonge de la seu de Girona.
És autor de Segunda parte de las fiestas que hizo Barcelona por haber llamado Carlos segundo al príncipe D Juan de Austria para primer ministro de su govierno 1677 i de Manifestaciones en que se publican muchos y relevantes servicios con que ha servido a sus señores reyes la Excelentísima ciudad de Barcelona, singularmente en el sitio horroroso que acaba de padecer 1697
Jeroni Cortada i Codina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd
Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Química
Químic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…
castellà
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament iberoromànic.
És parlada a Espanya, on és pròpia de la major part del territori tret de les àrees de llengua catalana català , portuguesa gallec , portuguès , basca basc , lleonesa lleonès , aragonesa aragonès i occitana aranès , a la dependència britànica de Gibraltar i als estats i territoris americans que havien estat colònies espanyoles, on conviu amb nombroses llengües ameríndies i, dins dels Estats Units, amb l’ anglès També és present com a idioma oficial o de cultura de les antigues possessions africanes i asiàtiques, on, però, la població ha continuat parlant altres llengües o ha fet…