Resultats de la cerca

Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic Hom en distingeix tres tipus la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o d’un altre hemistiqui,…

Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics

És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de…

Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…

En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del segle V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’…