Resultats de la cerca

Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també…

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1964 Per mitjà d’anàlisis cristallogràfiques amb raigs X determinà l’estructura de la vitamina B 1 2 , del iodur de colesterol i de la penicillina

Net de Thomas Henry Huxley i germà, per part de pare, de l’escriptor Aldous Huxley i de Julian Sorell Huxley, es graduà 1938 i es doctorà 1941 a Cambridge Collaborà amb Alan Lloyd Hodgkin en l’estudi dels impulsos nerviosos i de la bomba de sodi de la membrana de la cèllula nerviosa Del 1960 al 1983 fou professor al University College de Londres Membre de la Royal Society des del 1955, en fou el president 1980-85 El 1963 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Alan Lloyd Hodgkin i John Carew Eccles El 1974 fou nomenat cavaller de l’orde de l’Imperi…

Presenta una gran afinitat per les cèllules tumorals És emprada en medicina per a detectar les neoplàsies i per al tractament dels carcinomes de pell i els limfomes de la malaltia de Hodgkin Comporten el risc de pneumonitis i fibrosi pulmonar

Es presenta en forma d’agulles cristallines que es fonen a 211-216°C Actua com a inhibidor mitòtic, inactivant els microtúbuls en interactuar amb la tubulina En medicina és emprat com a sulfat en el tractament de les malalties neoplàstiques, especialment la malaltia de Hodgkin

Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants

Les més importants són el limfogranuloma benigne , anomenat també malaltia de Besnier-Boeck-Schumann o sarcoïdosi el limfogranuloma maligne o malaltia de Hodgkin i el limfogranuloma veneri o inguinal o malaltia de Nicolas-Favre , que consisteix en la presència d’adenopaties inguinals consecutives a una lesió ulcerativa dels genitals produïda per la Chlamydia tracomatis o, més rarament, per la Chlamydia psittaci Afecta principalment els homes, i es propaga per contacte veneri

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL …