Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
Walter John De la Mare
Literatura anglesa
Escriptor anglès, descendent d’hugonots francesos.
Publicà uns cinquanta volums de poesies, contes i novelles, on predominen els elements fantàstics i misteriosos Es destacà com a autor de poesia infantil The Listeners 1912, Poems for Children 1930, etc
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort…
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins…
Montelaimar
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, al departament de Drôme, França, situada a la confluència del Roubion amb el Roine.
Produeix sobretot torrons Central hidroelèctrica, sobre un canal de derivació del Roine 29 982 h 1990 Conserva un castell dels Adhemar, en part del s XII Fou molt disputada entre hugonots i catòlics
Wassy
Localitat
Localitat del departament de l’Alt Marne, a la Xampanya, França.
Situada a la vora del Blaise, petit afluent del Marne, és cèlebre per la matança d’hugonots hugonot duta a terme per Francesc de Guisa 1 de març de 1562, fet que donà origen a les guerres de religió
Blaise de Monluc
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor occità en llengua francesa.
Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires 1592
Claudio Acquaviva
Cristianisme
Cinquè general dels jesuïtes (1581-1615).
S'enfrontà amb la persecució anticatòlica a Anglaterra, amb els hugonots a França i, a Castella, amb el cisma provocat per Gabriel Vázquez, pel qual fou denunciat al papa Féu publicar la Ratio studiorum Donà un gran impuls a la Companyia
Pere de Castellet
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1561-71).
Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió
George Villiers
Història
Política
Polític anglès, comte (1617), primer marquès (1618) i quart duc (1623) de Buckingham.
Sota Jaume I, de qui fou amant i favorit, i Carles I dirigí la política exterior anglesa Participà en l’expedició d’ajuda als hugonots de La Rochelle 1627 Fou assassinat perquè s’oposà a la Petition of the right de la Cambra dels Comuns
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina