Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tetractinèl·lides
Zoologia
Subclasse de porífers de la classe de les demosponges caracteritzats per la presència d’espícules tetraxones, o bé només d’espongina, organització tipus lèucon, forma aplanada, oval o arrodonida, encara que també n’hi ha d’incrustants.
No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
llapó
Protistologia
Agrupament d’algues microscòpiques incrustants, a vegades amb molses i líquens, que formen capes verdes i viscoses sobre superfícies (teules, rajoles, etc) exposades a la humitat o sobre objectes submergits a l’aigua.
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…