Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
indeterminat | indeterminada
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al de determinat, aplicat a expressions sense cap significació concreta, aportada per una determinant.
Sovint se sol usar com a sinònim d'indefinit
picossada
Quantitat important, però indeterminada, de diners.
porció
Quantitat considerable però indeterminada de persones o de coses.
euxenita
Mineralogia i petrografia
Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc, de fórmula indeterminada.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls mal conformats, de color bru fosc o negre, i de lluïssor metàllica i fractura concoidal N'hi ha a Suècia, Noruega i Madagascar
gong
Música
Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que hom percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba.
Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades És d’origen oriental i té una gran importància en la música del sud-est asiàtic
cant
Música
Composició vocal o, per extensió, instrumental, de forma musical indeterminada.
balada
Música
Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano.
El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments
gènere neutre
Gramàtica
Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.
Formalment, el català només conserva com a restes del gènere neutre els pronoms demostratius això , allò i els arcaics açò , ço , els indefinits tot , alguna cosa , quelcom , l’interrogatiu que , el pronom feble ho formes referides a alguna cosa indeterminada o a un conjunt d’antecedents presos collectivament
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme