Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
indult
Dret penal
Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota, o d’una part, la pena a què havien estat condemnats.
A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general
indult
Cristianisme
Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics.
perdó
Dret
Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder (condonació).
Quan el concedeix l’autoritat sobirana, és anomenat indult
extinció de la responsabilitat penal
Dret penal
Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.
Les causes d’extinció poden ésser naturals, com la mort del condemnat, o jurídiques, com el perdó o la renúncia de la part ofesa en determinats delictes, la prescripció, l’amnistia o l’indult
Richard Cameron
Cristianisme
Eclesiàstic presbiterià escocès.
Capdavanter del moviment extremista dels covenanters , que refusava Carles II, com també l’indult que aquest els havia concedit Els seus seguidors eren anomenats cameronians El 1680 declarà, al cap d’un reduït grup, la guerra al rei Fou derrotat i mort en un enfrontament militar
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
renúncia
Dret
Acte pel qual una persona es desprèn lliurement d’un dret adquirit o reconegut.
És un dels modes d’extinció de les relacions jurídiques, propi del dret privat i que equival a l'abdicació o a l'alienació Els drets públics llibertat, ciutadania, dret al nom, a la família, dret de vot, etc, per contra, són generalment irrenunciables Dintre els drets de supremacia de l’estat, l’únic renunciable és el dret punitiu per mitjà de l'indult
Pierre-Marie-Ernest Waldeck-Rousseau
Història
Política
Polític francès.
Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut
William Prynne
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Destacat purità que prengué part activa en la campanya a favor de la clausura dels teatres anglesos, fet que defensà en l’obra Histriomastix 1632 Acusat de difamar la reina Enriqueta Maria, fou empresonat i mutilat Amb el triomf dels puritans rebé indult a la seva pena perpètua 1660 Defensà els drets de Carles II i a partir d’aleshores produí la seva millor obra Brevia Parlamentaria Rediviva 1662
Josep Tabescà
Història
Guerriller.
Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina