Resultats de la cerca

El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona

Inventà, juntament amb Charles Fabry, un tipus d’espectròmetre interferencial que permet de separar radiacions molt pròximes Aquest interferòmetre de Pérot-Fabry ha contribuït decisivament al progrés de l’anàlisi espectral

Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres…

El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…