Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
introit
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa.
Consisteix en una antífona alternada amb un o més versets de salm
càrdia
Anatomia
Esfínter pel qual l’esòfag comunica amb l’estómac.
És constituït per fibres circulars que normalment es troben en estat de contracció i es relaxen quan passa el bol alimentari És innervat pel pneumogàstric i pel simpàtic
rèquiem
Cristianisme
Pregària llatina, que comença amb la frase Requiem aeternam dona eis, Domine (‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’).
Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts
rèquiem
Cristianisme
Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l’introit Requiem aeternam, i que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts (2 de novembre).
Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,