Resultats de la cerca

És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat…

Es donà a conèixer com a poeta Marionetterna ‘Els putxinellis’, 1903 De les seves novelles cal citar Drömmen ‘El somni’, 1904, Ett bokslut ‘Un balanç’, 1942, etc Descriví preferentment la vida i els problemes de la ciutat amb un estil contingut i irònic i un llenguatge elaborat

Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar

Publicà l’antologia Poètes d’aujourd’hui 1900, Le théâtre de Maurice Boissard 1927, Passe-temps 1929, la novella Le petit ami 1903 i el Journal littéraire 1954-61 Collaborà en el “Mercure de France”, amb el nom de Maurice Boissard Manifestà un esperit independent, irònic i allunyat de qualsevol ideologia

Poeta líric, irònic però tolerant i alhora internacionalista humanitari, contribuí al triomf del neoromanticisme sobre el realisme al seu país juntament amb la seva obra cabdal, Helkavirsiä ‘Cants Helka’, 1903-06, recull de balades i llegendes populars, cal destacar Bellerophon ‘L’arpa del vent’, 1919 Excellí també com a dramaturg Naamioitia , ‘Màscares’, 1905-11, crític literari i cronista polític

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili

Formà part de la companyia de María Guerrero En català fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona A la postguerra entrà al quadre escènic de Radio Nacional a Barcelona, on el 1947 creà, per a l’anual campanya benèfica, el personatge bilingüe del senyor Dalmau , que assolí una inusitada popularitat espècie de senyor Esteve irònic i sentenciós, seguia, amb el locutor Joan Viñas, l’esquema clàssic de l’august i el clown