Resultats de la cerca

La tònica generalitzada del grup fou una abstracció propera a l’informalisme, cap al qual molts d’ells acabaren decantant-se

L’any 1959 tingué lloc la fundació del grup, també anomenat Miriorama, amb Giovanni Anceschi, Davide Boriani, Gianni Colombo, Gabriele De Vecchi i Grazia Varisco, que s’hi incorporà el 1960 El 15 de gener d’aquest mateix any s’inaugurà la primera exposició del grup a la Galleria Pater de Milà, que consistia en fotografies d’obres de Boccioni, Calder, Klee i Manzoni, amb notes d’aquests artistes Amb motiu d’aquesta mostra signaren el seu manifest Fins el 1962, el grup organitzà dotze exposicions “Miriorama” a diferents llocs i participaren en diversos esdeveniments i mostres internacionals,…

Es fundà a l’hivern del 1959 a Pàdua, inicialment amb deu membres, que el 1960 es reduïren a Alberto Biasi, Ennio Chiggio, Giovanni Antonio Costa, Edoardo Landi i Manfredo Massironi Experimentaren amb la tecnologia i amb la reducció de la imatge Entre el 1959 i el 1960, Massironi, Landi i Biasi intervingueren en diverses exposicions collectives a la Galleria Azimuth de Milà L’any 1960 obriren la seva pròpia galeria, Studio N, a Pàdua, amb una mostra que incloïa els treballs dels membres del grup Posteriorment, presentaren exposicions de Burri, Fontana, Pollock, i també performances i música…

Hi destacaren els pallassos Alex i Rico Alessandro i Enrico Briatore, casats amb Maria i Emília Alegria, respectivament, filles dels fundadors del famós circ català Alegria

En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini , anomenat el…

En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab

Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm