Resultats de la cerca

És representatiu de tota una escola gràfica que ha trobat, en el sistema de producció nacionalitzada una gran llibertat en les experiències creadores Lemonádovy Joe 1940 i Per què somrius, Mona Lisa 1966

Format a l’Escola de Cinematografia de Praga FAMU i començà la seva trajectòria professional com a ajudant de la directora Věra Chytilová 1961, una de les impulsores de l’anomenat “nou cinema txec”, que renovà la producció fílmica del país aprofitant la tímida liberalització del règim comunista sota Alexander Dubčeck Menzel es convertí en el principal representant del moviment amb Ostře sledované vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1966, film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguí, en el mateix estil, Rozmarné léto  ‘Un estiu capriciós’, 1968 A causa de la repressió que…

Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs

Escriví obres poètiques de to predominantment impressionista Entre els seus drames es destaquen Mrtvé Moře ‘La mar Morta’, 1918, Zběh ‘El desertor’, 1923 i Praha-Brno-Bratislava 1927, i entre les novelles, Kamarádi svobody ‘Camarades de la llibertat’, 1909, autobiogràfica, i Měsíe ‘La lluna’, 1920 També és autor d’alguns assaigs

Inspirat en el simbolisme i el surrealisme, la seva obra poètica és inseparable de la de creador de metàfores plàstiques a partir de la manipulació d’imatges El 1952 li fou prohibit de publicar a l’aleshores Txecoslovàquia socialista, d’on pràcticament fou absent entre 1970-92 En 1980-92 visqué a París Guanyà els premis de la Documenta de Kassel 1968 i de la Biennal de São Paulo 1969 Emprà sobretot el collage i el muntatge fotogràfic

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla

Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears

Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els quals el de…

Descendia de Jan Jiří Benda 1686-1757, teixidor i músic ocasional installat a Stáre Benátky Bohèmia