Resultats de la cerca

A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón…

La família fou composta per Leonard Nova York 1891 — 1961 “Chico”, Arthur Nova York 1893 — 1964 “Harpo”, Julius Nova York 1895 — Los Angeles 1977 “Groucho”, Milton Nova York 1894 — Palm Springs, Califòrnia 1977 “Gummo” i Herbert Nova York 1901— Palm Springs, Califòrnia 1979 “Zeppo” Tot i que en algun moment treballaren plegats, només Chico, Harpo i Groucho formaren l’equip que tingué una projecció internacional Les escenes jocoses, d’una comicitat desllorigada, agressiva i carregada d’una crítica —bàsicament social— implacable, són completades per aquelles en què Chico —pianista…

Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…