Resultats de la cerca

Els dansaires se situen davant per davant, amb acompanyament de castanyetes al País Valencià i fent esclafir els dits a quasi tot el Principat La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa hom només balla les variacions instrumentals A Mallorca i al País Valencià el cant s’avança a la fi del fragment instrumental A Mallorca i a Menorca sovint hom afegeix a la cobla una tornada de quatre versos L’acompanyament instrumental al Principat i a Menorca és tocat per guitarres i…

És executat al so de la guitarra i consta de quatre parts primera figura, cadena, el puente i la jota

Escriví música d’església, una Teoría del solfeo 1907 i un Tratado de música para escuelas normales 1911, i edità dues obres d’interès folklòric Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934

La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…

És ballada per parelles, amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí

Hom celebra aquest dia la festa de les marededeus trobades , o sigui, les que, segons la tradició, foren trobades, generalment per un pastor, en circumstàncies miraculoses És la festa patronal, per tant, de la majoria dels santuaris marians la festa de Montserrat fou traslladada modernament al 27 d’abril, i tenen lloc celebracions de caràcter popular romiatges a santuaris, fires Balaguer, balls jota foguejada de Benifallet i altres processó dels endimoniats de Sorita de Morella, als Ports

Estudià piano amb John Field, però fou principalment autodidacte Viatjà per Itàlia 1830-33, fet que el féu decidir a crear una òpera russa el 1836 estrenà a Peterburg Una vida pel Tsar, inicialment anomenada Ivan Susanin , i el 1842 Russlan i Ludmilla Féu un nou viatge, per França i per la península Ibèrica, on s’interessà pel folklore aragonès i castellà, que reflectí a les obertures Jota aragonesa i Nits d’estiu a Madrid Deixà peces per a orquestra, com una simfonia, l’obertura Kamarinskaja 1848 i música de cambra, cançons per a veu i piano, etc

Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…

La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la…