Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Brera de Milà Pertanyent al grup dels Chiaristi, fou un dels representants més interessants de la generació anterior a l’avantguardisme La seva pintura es caracteritza per la juxtaposició del naturalisme amb l’expressionisme, però sempre presos amb moderació

La comparació és distingeix de la metàfora o de la imatge perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en una juxtaposició de dos termes comparats, i la relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical, per exemple, com, talment, així

La seva obra s’estructura dins un eix diagonal i abandona l’agrupament per simple juxtaposició, mirant d’establir una profunditat El color, de tonalitat monocroma —groguenc, brunenc, grisenc—, és al servei del seu estil sobri i concís Els seus quadres sobre vanitats són una bona mostra d’aquest estil, que pressuposa una concepció plenament intellectual

Hi ha diversos jocs de blocs, amb sis graus de qualitat, composts per un nombre vaiable de peces els valors de les quals, compreses entre 0,5 i 100 mm, augmenten segons una progressió aritmètica El mesurament o la verificació són aconseguits combinant els blocs necessaris per obtenir la longitud desitjada L’error màxim admès és d’1/100 mm per a la juxtaposició de 5 peces

Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte

Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani Exposà a Amsterdam 1937, París 1939, Londres 1953 i Nova York 1954 El 1944 illustrà Grand air de PEluard Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni