Resultats de la cerca

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren…

Membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des del 1907, treballà en els serveis de seguretat des del 1930 Essent comissari del poble per als afers interiors en el NKVD, tingué lloc el primer procés de Moscou, en el qual foren condemnats i executats Kamenev i Zinov'ev, entre altres El 1936 fou destituït acusat d’incapacitat de desemmascarar els trotskistes zinovievistes, i fou jutjat ell mateix en el darrer procés del 1938 Fou executat i reemplaçat per NI Ježov

En el primer foren processats setze antics bolxevics, entre els quals es destacaren Zinov'ev i Kamenev en el segon, disset, entre ells P'atakov, Radek i Sokolnikov i Bukharin, Rykov, Krestinski i Rakovski es destacaren entre els vint-i-un implicats en el tercer procés Acusats de desviacionisme trotskista, dretisme, alta traïció i espionatge, la majoria foren condemnats a mort i executats Després de la mort de Stalin, especialment a partir del 1956, començà a l’URSS la rehabilitació de les víctimes d’aquests processos

Polònia, desitjosa d’establir-les més a l’est de la línia proposada per lord Curzon, envaí Ucraïna abril-maig del 1920, amb l’anuència dels antibolxevics ucraïnesos de SPetljura El contraatac de les forces soviètiques, comandades per Kamenev, Tukhačevskij i Jegorov, féu recular les tropes poloneses de Piłsudski fins a les proximitats de Varsòvia juny-juliol Els polonesos, ara amb l’ajut de l’estat major francès, passaren novament a l’ofensiva a mitjan agost i feren retrocedir els soviètics més enllà del Bug i del Niemen el 12 d’octubre fou signat l’armistici i el 18 de març de…

D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…

Fill d’una família humil georgiana, ingressà al seminari de Tbilisi 1894, però en fou expulsat el 1899 per la seva militància socialista esdevingut un fervent marxista, s'adherí al partit obrer socialdemòcrata rus, i emprant el pseudònim de Koba , es dedicà totalment a l’activitat revolucionària clandestina entre la incipient classe obrera del Caucas Detingut i deportat diverses vegades, el 1904 es decantà pel bolxevisme, i participà en els moviments revolucionaris del 1905 assistí als congressos del partit a Estocolm i a Londres 1906-07 i fou nomenat per Lenin membre del comitè central i…

Procedent de la petita burgesia jueva, estudià dret a Odessa, on simpatitzà amb el populisme, i el 1897, ja adherit a la socialdemocràcia, organitzà la Unió d’Obrers del Sud de Rússia i fundà el periòdic Nashe dielo ‘La nostra causa’ Detingut 1898 i desterrat a Sibèria, en fugí amb el nom de Trockij 1902 i es refugià a Londres, on collaborà amb Lenin a Iskra El 1903 s’arrenglerà amb els menxevics, però aviat restà independent de les fraccions Presidí i orientà el soviet de Peterburg durant la revolució de l’any 1905 i, detingut un cop vençuda aquesta, escriví Balanç i perspectives Les…

Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…

Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…