Resultats de la cerca

A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure…

Fou Kapellmeister a Dresden i a Leipzig, on estrenà l’òpera romàntica Der Vampyr 1828 Estrenà més tard Hans Heiling 1833 i altres òperes, en les quals fou influït per Weber, i es mostrà un orquestrador remarcable

Deixeble d’Albrechtsberger, fou amic de Haydn i de Mozart Deixà misses Requiem , 1802, oratoris i l’òpera Der Zauberschwert ‘L’espasa màgica’, 1802 Succeí Salieri com a primer kapellmeister de la cort de Viena 1824-33

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia

Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham 1757, Los trabajos de Adán 1758, etc i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar 1757, per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino 1757 També escriví tonadillas , com El soldado 1761 Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu germà Josep…

Estudià dret i després, oposant-se als interessos de la seva família, música al conservatori de la seva ciutat natal Més tard anà a Viena, on fou deixeble d’E Mandyczewsky, antic amic de Brahms Debutà a Graz el 1917 i quatre anys més tard Bruno Walter el reclamà a Múnic, on començà a destacar El 1923 era Kapellmeister a l’òpera de Múnic Entre el 1931 i el 1954 fou director musical de diversos teatres d’òpera, com els d’Hamburg 1931, Dresden 1934 i Viena 1954 Dirigí sovint les orquestres filharmòniques de Berlín i de Viena Fou present al polèmic Festival de Salzburg del 1938, poc…

Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…