Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Nastassja Kinski
Cinematografia
Actriu cinematogràfica alemanya.
Filla de l’actor Klaus Kinski, estudià als Estats Units d’Amèrica amb Lee Strasberg Entre els films que ha interpretat amb directors de prestigi destaquen Falsche Bewegung 1974 i Paris, Texas 1984 de W Wenders, Tess 1979 de R Polanski, One from the Heart 1981 de F Coppola, Cat People 1982 de P Schrader, Revolution 1985 de H Hudson, Torrents of Spring 1988 de J Skolimowski, Il sole anche di notte 1989 de P i V Taviani, L’alba 1991 de F Maselli, etc
Klaus Kinski
Cinematografia
Pseudònim de Nikolaus Nakszynski, actor cinematogràfic polonès.
Exhibí el seu físic inquietant als escenaris teatrals i en nombrosos films policíacs o spaghetti-westerns Realitzà els seus millors treballs amb Werner Herzog Aguirre, der Zorn Gottes 1972, Nosferatu 1978, Woyzeck 1979, Fitzcarraldo 1982 i Cobra Verde 1987
Werner Herzog
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Sorgit del corrent del “nou cinema alemany”, s’especialitzà en l’estudi d’éssers marginats per la seva lucidesa quasi mística, tant en un context històric — Aguirre, der Zorn Gottes ‘Aguirre, la còlera de Déu’, 1972, Jeder für sich und Gott gegen alle ‘L’enigma de Kaspar Hauser’, 1975, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, Woyzech 1979, Fitzcarraldo 1981, Where the Green Ants Dream 1984, Cobra verde 1987— com contemporani Auch Zwerge haben klein angefangen ‘També els nans foren petits’, 1970, Stroszek 1977 o Scream of Stone 1991 El 1991 realitzà Jag mandir i…
cinematografia
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…