Resultats de la cerca

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber  i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…

La classificació d’aquestes llengües fou feta per Dixon i Kroeber 1913 i per Sapir 1921 i 1929 Actualment es divideixen en diverses famílies penuti-californiana, kalapuya , yakona , sahapti i tsimshian Els pobles que parlen aquestes llengües viuen en petits grups als estats de California, Oregon i Colúmbia Britànica Els més importants són els penuti-californians maidu, miwok, chinook, etc i els sahapi

Féu estudis dels indis serranos , zuni, cotxiti i pima aquests tres darrers pertanyents al grup pueblo Bàsicament n'estudià els patrons culturals, i resumí la seva recerca en el famós llibre Patterns of Culture ‘Patrons culturals’, 1934 Posteriorment dedicà l’atenció als pobles europeus i asiàtics El seu estudi de la cultura japonesa fou publicat amb el nom de The Chrysanthemum and the Sword ‘El crisantem i l’espasa’, 1946 Aquest llibre causà bastant d’efecte sobre les autoritats nord-americanes, per tal com les ajudà a comprendre la cultura, els valors i la mentalitat dels japonesos en els…

L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…

L’any 1952 es graduà en llengua anglesa a la Universitat de Cornell i el 1960 obtingué un màster en belles arts de la Yale University School of Drama Compaginà la docència de la llengua i la literatura anglesa en diverses universitats Cornell, Boulder i Washington amb la carrera literària El 1959 publicà en una revista Nor Custom Stale , la seva primera narració de ciència-ficció, gènere del qual fou una de les primeres autores i, juntament amb Ursula Kroeber Le Guin , fins avui la més destacada Guanyà dos dels premis més prestigiosos de ciència-ficció el Nebula 1972 a la millor…

Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus…

Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns estudiosos dels primats…