Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
la Bisbal d’Empordà
la Bisbal d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà, a la zona de contacte de la plana empordanesa amb els contraforts septentrionals de les Gavarres, que afecten la meitat sud del terme.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…
Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà

Logotip de la Fira de Circ al Carrer
Teatre
Fira celebrada anualment a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) des del 1996 durant el tercer cap de setmana de juliol.
Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ
la Tallada d’Empordà
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
Bellcaire d’Empordà

Vista del nucli històric de Bellcaire d’Empordà
© Cases Singulars
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià.
Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…
Foc de la Bisbal
Militar
Enfrontament que tingué lloc a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869, durant la revolta federalista, entre les tropes del governador militar de Girona i una força republicana de 2 000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.
Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren
Sant Iscle d’Empordà

Sant Iscle d’Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Serra de Daró (Baix Empordà), a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal En depenia Cunyà
Cobla La Principal de la Bisbal

Membres de la Cobla La Principal de la Bisbal
© La Principal de la Bisbal
Música
Formació musical de cobla fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de LaBisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria Surrell i, des del 1992,…
Sant Pol de la Bisbal
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), situat al S de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar.
L’església parroquial de Sant Pol havia estat de l’ardiaconat de Girona
Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal

Ceràmica bisbalenca exposada a Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal
© Terracotta Museu
Museu
Museu de titularitat municipal situat a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.
El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura Al juliol del 1998, s’inauguraren les noves installacions museogràfiques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina