Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal dela séquia delaLlosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví…
Ranes
Història
Antiga alqueria islàmica que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes (Costera).
La séquia deRanes , que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres dela Costera deRanesla Costera termes de Corberà, Rotglà, la Granja, Vallés, Cerdà, la Torre de Cerdà, Llanera, Torrella, Canals, Torrent i Aiacor davant d’aquest poble hi ha el partidor dela Cubeta, on s’inicia la séquia del Gars, i, més enllà, en deriven les d’Almassereta i Quilis
la Granja de la Costera
Municipi
Municipi de la Costera, al peu de la Costera de Ranes, a l’W de Xàtiva, a la plana regada a l’esquerra del riu Cànyoles.
El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la…
la Costera

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% dela seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des dela Font dela…
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera deRanesla notable horta de Xàtiva , a través de les séquies dela Vila, dela Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, delaLlosa, deRanes i dela Torre d’En Llorís …
port de Càrcer
Coll (175 m alt.) de la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera, dins el municipi de la Llosa de Ranes.
balneari de Santa Anna
Balneari
Establiment balneari d’aigües sulfuroses del municipi de la Llosa de Ranes (Costera), vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna
.
riu Cànyoles
Riu
Afluent del riu d’Albaida per la dreta, que neix dins el terme de la Font de la Figuera (Costera) al peu del port d’Almansa, travessa la Costera i desguassa al seu col·lector dins el terme de Xàtiva.
Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia deRanes i la séquia dela Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva…
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932