Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
labilitat neurovegetativa
Patologia humana
Reacció exagerada del sistema nerviós enfront de petits estímuls exògens o endògens.
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
angioneurosi
Patologia humana
Trastorns del sistema vasomotor (angioespasme, angioparàlisi) motivats per causes psíquiques, especialment de tipus emocional.
Es presenta en els individus amb una labilitat especial del seu sistema neurovegetatiu És un dels mecanismes de la patogènia psicosomàtica
malaltia de Parkinson
Patologia humana
Malaltia d’etiologia desconeguda, que apareix en edats avançades a causa de lesions degeneratives dels nuclis del sistema paleoestriat de la tija cerebral.
Es caracteritza per una rigidesa muscular i una hipertonia extrapiramidal, pèrdua dels moviments automàtics primaris, tremolor, palilàlia, sialorrea i labilitat emocional El curs és crònic i progressiu Fou descrita per James Parkinson
distonia neurovegetativa
Patologia humana
Qualsevol alteració, permanent o transitòria, de funcions regulades pel sistema nerviós vegetatiu.
Hom inclou també en aquesta denominació la labilitat de certs individus en la regulació d’aquestes funcions De causa generalment desconeguda, es manifesta per modificacions de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i de la temperatura corporal, per variacions de la secreció sudoral i de la salival, etc
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen…
hidrur
Química
Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.
Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de…