Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
dentirostre
Ornitologia
Nom donat antigament als ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen una dent petita a la mandíbula superior que encaixa dins un entrant a la mida en la mandíbula inferior.
Aquest grup, totalment artificial, no tingué mai categoria taxonòmica i hom hi incloïa les famílies dels còrvids, els motacílids, els lànids, etc
escorxador
Escorxador
© Maren Winter
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada.
Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a Àsia fins al…
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la Catalunya del Nord, des d’on s’estén al N del Principat
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…
botxí
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
capsigrany
capsigrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada, amb el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens característic; el dors, les ales i la cua són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Es troben al centre i al sud d’Europa