Resultats de la cerca

Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat

Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, fundat a Barcelona el 1971 fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC , publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional AGI Contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…

Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren les Joventuts…