Resultats de la cerca

Autor de peces de colleccionisme i de treballs de terra cuita, és més conegut per les obres monumentals dins l’estil convencional de l’època Lluís de Santàngel i allegoria d' Aragó , al monument a Colom, de Barcelona, 1888

Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi 1886-87 i 1887-88 Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns 1929 a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty

El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…

Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germanicomedieval del Modernisme català

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà