Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
llautó
Tecnologia
Aliatge de coure amb zinc (d’un 5 a un 45% de zinc) i, eventualment, petites quantitats d’altres metalls (Pb, Sn, Al, Mn, Si, etc).
Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és molt elevada…
coll de Llautó
Coll que hi ha al límit entre la Vall d’Albaida i la Safor, dins el terme de Terrateig.
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
bronze de Tobin
Tecnologia
Metall de Muntz amb un 1% d’estany, que resisteix l’acció corrosiva de l’aigua marina.
És un llautó amb 40% de zinc
kota
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita la regió del riu Ogué.
Són especialment remarcables les estilitzades figures d’avantpassats fetes pels kota, en fusta i recobertes de làmines de llautó cisellades
baqueta
Militar
Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils i per a extreure les beines que, per defectes, hagin quedat a la recambra.
Generalment és una barra prima de ferro o de llautó, sovint amb un orifici a l’extremitat, on són collocades tires de drap per facilitar la neteja de l’arma
filtre del combustible
Tecnologia
Aparell emprat per a eliminar les impureses contingudes en el combustible d’un motor de combustió.
L’element filtrant és un cartutx de paper o tèxtil o, menys sovint, de tela metàllica, o bé és constituït per una xarxa de petites làmines de llautó El gradient de pressió necessari és produït per la bomba impulsora del combustible
contrasegell
Numismàtica i sigil·lografia
Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.
És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta
sousàfon
Música
Instrument de vent-metall de tessitura greu, molt semblant a l’helicó
.
És format per un tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant És de llautó i disposa d’un joc de pistons Fou dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa 1854-1932 per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada El primer model fou construït el 1892 per JW Pepper
Nyköping
Ciutat
Capital del län de Södermanland, Suècia, port de la mar Bàltica, a la desembocadura del Nyköpingsån.
Hi ha indústries d’antiga tradició, del ferro i del llautó aparegueren més tard la producció de farines, la indústria tèxtil i la fabricació de mobles La construcció naval ha declinat a favor de la d’Oxelösund Conserva ruïnes restaurades del castell de Nyköpingshus, entorn del qual sorgí la ciutat al s XI, i que actualment allotja el museu de Södermanland, i l’església de Sant Nicolau, del s XII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina