Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Magdalenià
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Darrer període del Paleolític superior.
El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els instruments de sílex…
Epigravetià
Prehistòria
Indústria lítica de làmines que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del Paleolític superior.
Fou important sobretot als territoris on les indústries magdalenianes no foren gaire extenses o on tampoc no tingueren força l’Azilià o el Tardenoisià durant el període Epipaleolític o Mesolític, és a dir, en la majoria del territori dels Països Catalans continentals, i sobretot al País Valencià i a la part sud de Catalunya
cova de Cosquer
Cova submarina situada a la costa entre Marsella i Cassis (França), descoberta el 1991 pel submarinista Henri Cosquer.
El seu accés fou colgat fa uns 10 000 anys com a conseqüència de l’elevació del nivell de la mar arran de la fi de la glaciació de Würm És important per les seves pintures rupestres magdalenianes, que es distribueixen en dos grups el primer, d’uns 27 000 anys d’antiguitat, inclou únicament mans pintades en negatiu, mentre que el segon, segurament d’uns 18 500 anys, es compon de diferents figures d’animals
cova del Barranc Blanc
Cova
Cova amb jaciment del Paleolític superior, situada al terme de Ròtova (Safor), on se succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València
Amèrica
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…