Resultats de la cerca

És anomenat actualment jutjat social

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta

Instituït al s XII amb una funció assessora i financera, al s XV constituïa la majoria de l’autoritat política Era l’única magistratura ordinària de la república i la seva competència era absoluta Format per vuit membres, era renovat cada quatre mesos Podia nomenar comissions especialitzades de tres a cinc membres i era assistit per uns altres consells menors La constitució del 1528 el suprimí

El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri

Exercí l’advocació i la magistratura fou conseller de l’emperador Septimi Sever Caracalla, que havia fet matar el seu germà Geta, el féu assassinar amb els seguidors d’aquest Ha estat considerat el príncep dels jurisconsults romans l’anomenada llei de cites de Teodosi i Valentinià III 426 confirma l’autoritat de font de dret de la seva doctrina És l’autor de qui aplega més fragments el Digest de Justinià D’entre les seves obres cal esmentar les Responsa i les Quaestiones Després de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, la influència de la seva doctrina fou molt…