Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
magnoliàcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples, alternes i generalment enteres, de flors terminals, solitàries, hermafrodites, acícliques, amb peces periàntiques sovint nombroses i amb gineceu súper, i de fruits en plurifol·licle o en plurinúcula.
Consta d’unes 100 espècies, naturals d’Àsia, Insulíndia i Amèrica, de les quals cal esmentar la badiana Illicium verum , la magnòlia Magnolia sp i el tuliper Liriodendron sp
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
tuliper
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les magnoliàcies, amb fulles lobulades i de contorn poligonal, i amb flors de color groc verdós, oloroses, semblants a tulipes.
Consta només de dues espècies, el tuliper de Virgínia Ltulipifera , propi de l’est dels EUA i molt apreciat en jardineria, i el tuliper de la Xina Lsinense , endèmic de la Xina central
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…