Resultats de la cerca

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres

Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183 escriptures fet…

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

Consta de 379 folis i de 272 escriptures Sembla una còpia d’una part del Liber feudorum maior , al qual és posterior en alguns decennis els documents són en el mateix ordre Abraça sobretot el període 1172-76 Té 32 miniatures policromes sobre fons d’or

Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre