Resultats de la cerca

El teixit reemplaçat, de preferència pell o mucosa, pot procedir de qualsevol part del cos sovint hom el pren del sector més pròxim per estendre'l fins a la regió malalta Hom hi recorre en la cura d’ulceracions, de cremades, etc plàstia

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973

Visqué malalta a Londres, on publicà A Drama of Exil ‘Un drama de l’exili’, 1845 i fugí a Itàlia amb Robert Browning, amb el qual es casà La seva poesia combina el lirisme romàntic amb l’erudició sovint abstracta Es destacà, sobretot, per la sinceritat personal dels Sonnets from the Portuguese ‘Sonets del portuguès’, 1847 i com a narradora amb un gran sentit de la ironia en la novella en vers Aurora Leigh 1847

Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral