Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Bartomeu Baró
Pintura
Pintor documentat a València del 1468 al 1479, conegut abans com a mestre Bartomeu.
És autor d’una Mare de Déu amb infant i donants ~1470 Museo de Bilbao, malmesa i posteriorment restaurada, elegant compromís entre la pintura flamenca i la italiana Hom li atribueix el retaule de Sarrión Aragó i el retaule anomenat de Sant Sebastià Barcelona, coll Mateu
Alta-riba

Aspecte de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
potrós | potrosa
Brut, dit especialment dels mobles amb engruts i pols acumulada, de la roba malmesa pels anys o de qui la porta.
Guillem Timor
Escultura
Escultor gòtic.
El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu , de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936 Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc
front únic
Política
Front comú propugnat per la tàctica política del moviment comunista sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista i adoptada pel seu comitè executiu pel desembre del 1921.
Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular
Anchorage
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Alaska, als EUA, vora el Cook Inlet.
Centre comercial que explota els recursos naturals de les rodalies fusta, caça, pesca, conserves de salmó, productes làctics i miner or, petroli, carbó Però l’economia es basa principalment en les activitats de defensa governamental bases aèries militars Comunicada pel ferrocarril de Fairbanks a Seward i per carretera, és també una escala aèria pels vols, via polar, que uneixen els EUA amb Europa i l’Àsia oriental La ciutat fou molt malmesa pel terratrèmol del 1964
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
l’Ametlla de Segarra

Vista del poble de l'Ametlla de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a 704 m, a la línia d’altures que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels…
Museu Casa de les Roques
Museu
Museologia
Espai cultural inaugurat a la ciutat de València l’any 2006, dedicat a divulgar el Corpus Christi, una de les tradicions més arrelades de la ciutat.
Conté el llegat patrimonial de les ''roques” els carros triomfals que participen en la processó del Corpus, a més dels vestits i les figures propis de la celebració, i una collecció de cartells Les sis roques més antigues, que daten dels s XVI i XVII, han estat declarades bé d’interès cultural La seu actual és una casa del s XVIII que, molt malmesa per la inundació del 1957, ha estat recuperada La història de la Casa de les Roques es remunta a l’any 1435, en què es decidí construir un casal per allotjar els carros i la resta d’estris que acompanyaven la processó del Corpus, tot i…
Puigpardines

Església de Santa Maria de Puigpardines a la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina