Resultats de la cerca

Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la  Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…

Membre de la nissaga d'industrials  Rivière Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia” Treballà a París amb Dupuy per especialitzar-se en publicitat 1933-35 i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brusselles i a Barcelona Com a pintor es formà amb J Vidal-Quadras i J de Martí Garcés des del 1931 No exposà individualment fins el 1950 —a Barcelona— i assajà la pintura fluorescent Exposà a diversos països des del 1957 Es centrà especialment en paisatges de la Costa Brava El 1949 adquirí i restaurà 1952 el castell de la Roca del Vallès, que…

Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció Com a poeta és autor de Remor de fang 1981 i L’arquer 1986,  Dona d’aigua 1986, on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un parallelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través premi Ciutat de Martorell 1993 i D’amor i de batalla 1999 Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà  Francesc Pujols 1984, Història dels Renau 1987 i Viatge als orígens d’una família catalana Els Renau 715-1991 1992 Collaborà en el volum Història de…

El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900…

Estudià a Barcelona i a Milà Debutà a Barcelona amb Aïda , i actuà sovint a Itàlia i Alemanya El 1912 es presentà al Liceu de Barcelona amb Un ballo in maschera , de Verdi el 1933 hi estrenà Neró i Acté , òpera de Joan Manén

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i amb I Cantieri i N Annovazzi Es destacà com a cantant de lieder d’extens repertori i com a cantant d’òpera El 1947 debutà al Liceu de Barcelona, on el 1952 estrenà Soledad , de J Manén El 1953 hi cantà Canigó , d’A Massana, que més tard enregistrà en discs Hi estrenà també Maria Egiziaca de Respighi 1957, Amunt d’Altisent 1959 i La cabeza del dragón 1960 de R Lamotte de Grignon També enregistrà una cèlebre versió de Cançó d’amor i de guerra

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…