Resultats de la cerca

És dividida en dues parts, unides per una estreta banda de sorra Forma, amb les illes de Coche i Cubagua, l’estat de Nueva Esparta, la capital del qual, La Asunción, és en aquesta illa Hi és molt important la pesca i el conreu de perles Hi ha també explotació minera magnesita, agricultura i explotació de la fusta

Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses 1987, Time to go 1991, Constanza 1992 i La rosa sin porqué 1996

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…

Doctorada per la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi, dirigida per Albert Sols, sobre l’especificitat anomèrica de la glucosa-6-fosfat isomerasa 1964, aquest any anà a la Universitat de Nova York, on feu recerca postdoctoral amb Severo Ochoa  fins el 1967 Professora de genètica molecular a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense 1968-92, l’any 1974 s’incorporà al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa CSIC-Universidad Autónoma de Madrid, on fou cap de l’equip d’investigació sobre duplicació  i transcripció  de l’ADN del bacteriòfag Φ29 La seva principal…

Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana

Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire 1965-68, redactora en cap del setmanari Dossier Mundo 1971-74, cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona  1974-78 i d' El Periódico  1978-88 i directora de l’agència EFE  a Catalunya 1988-92 Collaborà també durant molts anys a La Vanguardia  i El País , i destacà especialment en articles de fons i entrevistes Fundà també la revista cultural Qué Leer , dirigí la…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana , 1990, premi d’…