Resultats de la cerca
Es mostren 3702 resultats
mateixa
Dansa i ball
Dansa popular mallorquina que imita el moviment de la jota.
És ballada per parelles, amb acompanyament de xeremies, flabiol i tamborí
paradoxa hidroestàtica

La pressió del fons dels tres recipients és la mateixa
© fototeca.cat
Física
Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents poden produir, sobre els fons dels respectius recipients, la mateixa pressió, si les formes dels recipients són les adequades.
L’explicació de la paradoxa està en el fet que la pressió que exerceix un líquid sobre el fons del recipient que el conté depèn, només, de l’altura atesa pel líquid en el recipient
amperòmetre

Esquema d’un amperòmetre. Quan circula un corrent elèctric per la bobina (blau), l’imant (verd exterior) exerceix un parell sobre la mateixa que és proporcional al corrent conduït, i desvia l’agulla sobre l’escala indicadora
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Galvanòmetre destinat a mesurar la intensitat d’un corrent elèctric.
Fonamentalment es connecta en sèrie amb la línia, per la qual cosa la seva resistència elèctrica interna ha d’ésser tan baixa com li sigui possible, negligible en comparació de la del circuit principal Per a intensitats elevades no poden ésser construïts aparells de dimensions adequades aleshores hom pren tan sols una part de la intensitat que guarda sempre la mateixa relació amb la total, per exemple 110, tot posant-li un xunt en parallel, o bé, si es tracta de corrent altern, dividint-la per un factor constant més gran que 1, mitjançant un transformador de mesura Hom fa…
conjunció condicional
Gramàtica
Conjunció que introdueix les proposicions de la mateixa classe.
Són si, segons, mentre Fan la mateixa funció les locucions conjuntives sols que, només que, etc
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics si el cos…
ful·lerè

Molècula de ful·lerè C60 (a dalt) i la mateixa molècula totalment hidrogenada C60H60 (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Família de molècules que es presenta en forma de carboni cristal·lí.
Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…
duplexor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat en radar a fi de poder usar la mateixa antena per emissió i recepció.
Consisteix en un conjunt de tubs de descàrrega gasosa que s’activen en el moment d’emissió, a causa dels intensos camps elèctrics presents, i en resulta un curt circuit a l’entrada del receptor que el protegeix d’un excés de potència Recentment s’han desenvolupat dispositius d’estat sòlid, amb unes dimensions més reduïdes, que actuen com a commutadors electrònics en equips transceptors que utilitzen la mateixa freqüència en emissió i recepció a fi i efecte de poder connectar de forma alternada la mateixa antena al circuit emissor i al receptor admeten, però, una…
endomorfisme
Matemàtiques
Aplicació d’una certa estructura algèbrica E en ella mateixa, conservant-la.
Hom pot demostrar que el conjunt d’endomorfismes sobre una mateixa estructura té l’estructura d’espai vectorial si hom defineix la suma i el producte d’endomorfismes d’altra banda, llur conjunt adquireix l’estructura d’anell, el qual és isomorf al de les matrius quadrades d’ordre n , atès que cada endomorfisme pot ésser caracteritzat per una matriu Definida una funció determinant no degenerada a E , hom anomena determinant d’un endomorfisme el determinant de la matriu que el representa referida a qualsevol base També pot éser demostrat que el determinant del producte de dos…
ressonància
Física
Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’…
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina