Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, milità en el Centre Nacionalista Republicà, i després passà a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial 1917, conseller de la Mancomunitat 1919 i regidor de Barcelona 1920 Deposat per la Dictadura com a tinent d’alcalde, recuperà el càrrec el 1930 Collaborà a El Poble Català i La Veu de Catalunya

Fou contrabaix de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, des de la seva fundació 1847, i professor del conservatori del Liceu, càrrecs als quals es reincorporà el 1858 després de passar, vers el 1853, pel Théâtre des Italiens París i d’actuar a Londres i a Peterburg

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia, pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…