Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Jocs Mediterranis
Cartell dels primers Jocs Mediterranis
(CC0)
Esport general
Esdeveniment esportiu internacional i multidisciplinari celebrat cada quatre anys, en què competeixen esportistes d’estats que circumden la Mediterrània.
Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se celebraren els primers Jocs…
Jocs Mediterranis de Tarragona 2018
Esport general
XVIII Jocs Mediterranis, celebrats a la ciutat de Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018.
La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…
Institut Català d’Estudis Mediterranis
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, dependent del departament de presidència, creat l’any 1989 amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i a la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània.
Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània, s’estructura sobre quatre grans eixos l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans L’escriptor Baltasar Porcel n'és president delegat des del 1989 Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya
EFI Mediterranean
Oficina Regional de l’European Forest Institute (EFI) creada l’any 2007 que té per objectiu coordinar i promoure la investigació i el treball en xarxa amb relació als boscos mediterranis, l’enginyeria i els productes forestals.
Té la seu a Barcelona Adscrita al pla estratègic de l' EFI , s’ocupa de fomentar i organitzar la investigació en l’àmbit forestal de l’àrea mediterrània, d’adaptar els resultats de diverses recerques sobre enginyeria forestal a les característiques dels boscos mediterranis, i de donar resposta a les seves necessitats específiques i d’emergència També organitza i publica informació relativa a les particularitats i a la gestió d’aquests boscos, i s’ocupa de consolidar una xarxa de treball per conservar-los i gestionar-los
caprimúlgids
Caprimúlgids típics de cada un dels quatre àmbits mediterranis més conspicus: l´enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de la conca mediterrània, Phalaenoptilus nuttallii de la mediterrània californiana, Caprimulgus longirostris del Xile central i Caprimulgus pectoralis de la regió capenca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
amargot
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, amb rizoma, de flors grogues i de fulles vellutades i groguenques; les fulles inferiors són especiolades, i les superiors, amplexicaules.
Es fa als fenassars mediterranis
Mairena del Aljarafe
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat pel Guadalquivir.
Mercat ramader i nucli agrícola conreus mediterranis
morell d’ulls grocs
Morells d’ulls grocs femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Rick Derevan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, semblant a l’ànec d’Islàndia; té, però, rodona la taca entre el bec i l’ull.
Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis
coloma
Coloma
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, glabra, glauca, de fulles enteres ovades, trinèrvies, sèssils, oposades o verticil·lades en grups de tres, i de flors grogues amb l’esperó violaci, disposades en raïm.
Creix als camps de blat mediterranis, sobretot a Mallorca
ginjoler
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les ramnàcies, de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells.
Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis