Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
els Leònids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a prop de l’estel ζ-Leonis.
Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades…
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una…
meteoroide
Astronomia
Sòlid, generalment petit, del medi interplanetari, que no té una grossària suficient per a ésser considerat un asteroide.
El terme engloba els micrometeorits quan la massa del sòlid és inferior als 10 - 6 g i els meteorits terme que, modernament, designa els de massa gran, superior a uns 100 kg Tanmateix, hom empra també el terme meteoroide com a simple sinònim de meteorit
Benjamin Silliman
Química
Químic nord-americà.
Estudià els corrents voltaics i els meteorits Publicà, a partir del 1818, l' American Journal of Science and Arts i escriví uns Elements of Chemistry 1830-31 El seu fill Benjamin New Haven 1816 — 1885 estudià la composició del petroli i publicà First Principles of Chemistry 1847
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
Friedrich Adolf Paneth
Química
Químic austríac.
El 1953 fou nomenat director del Max Planck Institut für Chemie, de Magúncia Estudià els meteorits i l’edat de les roques També investigà en histologia i en cinètica de reaccions Descobrí els hidrurs de bismut, poloni, estany i plom Publicà Radioelements as Indicators 1928, Manual of Radioactivity 1938 i The Origin of Meteorites 1940
siderit
Astronomia
Meteorit constituït essencialment per materials de tipus metàl·lic.
Els siderits contenen, per terme mitjà, entre un 85 i un 95% de ferro la resta és níquel i una petita part de cobalt Un cop netejat i polit, hom observa que al voltant d’un 80% d’un siderit es presenta en forma cristallina Els siderits constitueixen aproximadament un 50% dels meteorits trobats i el 6% dels caiguts meteorit
Erich Tschermak von Seysenegg
Biologia
Botànica
Botànic i genetista austríac.
Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits
cometa de Biela
Astronomia
Cometa periòdic descobert el 1826 per Wilhelm von Biela (Rosslau, Saxònia 1782 — Venècia 1856), i per Gambart, a Marsella, poc després d’aquell.
El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita