Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
agulla de fer mitjons
Barreta de 20 cm de llargària, aproximadament, amb els dos extrems acabats en punta, utilitzada en jocs de 4 o 5 agulles per a fer teixits de mitja en rodó.
mitjó

Mitjons
Indumentària
Peça de vestir de punt de cotó, llana o fibra que cobreix, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama.
enformament
Indústria tèxtil
Indumentària
En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.
Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles
enformar
Tecnologia
Posar (una peça de vestir: sabates, mitges i mitjons, capell, etc) a la forma.
Armand Basi i Sabi

Armand Basi
© armandbasi.com / Jorge Andreu
Economia
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador i empresari.
S'inicià el 1948 en el taller de confecció de gèneres de punt de la seva mare, Mercè Sabi i Martínez, en el qual, junt amb el seu germà Josep Basi i Sabi Barcelona 1919 - 2007 dirigia la fabricació de mitjons i samarretes d’alta qualitat que venia arreu de l’Estat espanyol El 1958 obriren una fàbrica a Barcelona El 1962 aconseguiren la llicència espanyola del polo del fabricant i tennista francès René Lacoste per a l’Estat espanyol El 1987 creà Armand Basi, una firma de moda pròpia que incorporà, entre d’altres, els dissenyadors Chu Uroz, Lluís Juste de Nin, Josep Abril, Miriam…
Josep Maria Vives i Vidal

Josep Maria Vives i Vidal
© Carles Vives
Economia
Empresari.
Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació de marques…
Vicenç Fisas i Comella
Economia
Empresari.
El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu càrrec de l’…
gènere de punt

Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
lligacama
Indumentària
Cinta, cordó, elàstic, etc, amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per evitar que lleneguin cames avall.
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…