Resultats de la cerca

Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris…

Fundades per l' EAM a partir del 1942, s’oposaren primerament als alemanys, i després al govern monàrquic d’Atenes Foren vençudes el 1949

Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’Àustria 1885-1902…

Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat

Estudià a l’escola neokantiana de Marburg Ingressà al partit socialista, i s’oposà a la política annexionista 1914 El 1918 fou empresonat alliberat després per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa Fou assassinat pel comte Arco-Valley, del partit monàrquic

Fundat el 1854 com a setmanari, el 1866 esdevingué diari Monàrquic des del 1871 i, més tard, republicà moderat, deixà d’ésser publicat del 1942 al 1944 La mateixa casa edita també Le Figaro Magazine , Le Figaro Agricole i Madame Figaro des del 1980

Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès

Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat Ha estat dirigit per Andreu Despéramons, Raül de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Massé