Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Montgai és situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt a migdia i el peu de la serra de Montclar a tramuntana És situat entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada al nord-est, Cubells a tramuntana i a ponent, Bellcaire d’Urgell al sud-oest, i Bellmunt, Penelles i l’enclavament de Torretosquella del municipi urgellenc de Castellserà, a migdia El terme és regat pel Sió, poc cabalós, i per sèquies del canal d’Urgell, com la Sèquia Primera i la Petita Algunes partides del terme són el Tossal Roig 348 m,…

La seva església depèn de la de Girbeta

Situat a 290 m alt, a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 m alt, vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai L’església parroquial és dedicada a santa Maria

Format a la vall del Segre, té una capacitat de tres milions de m 3 L’any 1935, La Canadenca construí una resclosa 2 km al S del poble de Llorenç de Montgai , i el pantà fou destinat a la producció d’electricitat central de Llorenç de Montgai 7440 kW de potència installada i 57 milions de kWh de producció mitjana anual i al regadiu

Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard

El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet L’església de Santa Maria 1758 depèn de la parròquia de Montgai

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la séquia de Montfar , que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai

Prop del cim hi ha el santuari de Montalegre

El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als cereals, gairebé…