Resultats de la cerca

Tracta de temes diversos sobre la didàctica cortesana moral, educació cavalleresca per als escudièrs i mundana per a les donzèlas , i formació dels joglars És molt conegut el de Guerau de Cabrera

Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De caràcter autoritari i de…

Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els darrers anys…

Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre…

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i…

Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre…