Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
music-hall
Arts de l'espectacle (altres)
Nom que reberen a Anglaterra, des del començament del segle XIX, els locals o teatres de varietats dedicats principalment als números musicals.
Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres
Olympia
Música
Music-hall de París.
Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra
Louise Brooks
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Actriu cinematogràfica procedent del music-hall.
Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982
Maurice Chevalier
Cinematografia
Teatre
Chansonnier francès de music-hall i actor cinematogràfic.
Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962
Alcazar d’Hiver

Cartell de l’Alcazar d’Hiver, obra de Léon Choubrac (1882)
Cafè concert situat al Faubourg Poissonnière, de París.
Fou un dels primers a adoptar la fórmula del music-hall i, a partir del 1867, presentà grans espectacles basats en operetes i ballets, acròbates, etc Tancà el 1889 i fou convertit en teatre
apatxe
Sociologia
Individu dels baixos fons de París i d’altres poblacions franceses, aparegut al final del s XIX, que practicava el robatori, l’assalt nocturn i sovint el proxenetisme.
Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època
Bruno Coquatrix
Teatre
Autor, compositor i impresari teatral francès.
Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954
Francesc Joan Arnosi
Arts de l'espectacle (altres)
Excèntric.
A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món Excellí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel , figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall
Moulin-Rouge
El Moulin-Rouge, sala d’espectacles de París
© B. Llebaria
Sala d’espectacles de París, edificada per Charles Zidler i Josep Oller (1889).
Es feu famosa pel can-can i per algunes vedettes la Goulue, Nini Pattes-en-l’air, Jane Avril, etc, sovint retratades per Henri Marie de Toulouse-Lautrec El 1903 esdevingué una sala de music-hall , on actuaren Max Dearly, Mistinguett i Maurice Chevalier, entre d’altres Posteriorment es convertí en cinema, amb una sala de ball a sota

