Resultats de la cerca

És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra

Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

Amb una sòlida formació musical començà, cap al 1950, interpretant cançons de Brassens, Brel i altres L’any 1964 marcà l’inici del reconeixement de la seva pròpia obra, que a partir del 1966 gaudí de difusió mundial El seu estil és poètic, elegant i musicalment refinat

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Format musicalment a Granada, Palma i Madrid, el 1970 guanyà el premi Manuel de Falla amb l’obra Facturas Dedicat a l’orgue i a la composició, també estudià l’electroacústica El 1973 representà Espanya a la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO Entre la seva producció destaca Ecce-Opus 1973, Xenias pacatas I 1973 i Zayin 1983-96

Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’installà a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i es dedicà a l’ensenyament És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per al seu instrument

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada

Es formà musicalment al cor de la catedral de Canterbury El 1977 fundà el grup coral i instrumental The Sixteen, formació que ha assolit un gran prestigi internacional per les seves acurades interpretacions i gravacions, tant del repertori renaixentista i barroc com de la música del s XX Dirigeix habitualment algunes de les principals orquestres del món English Chamber, Filharmònica de la BBC, Saint Martin in the Fields, etc i és el principal director convidat de l’orquestra Ciudad de Granada Té una creixent activitat operística, amb obres de Monteverdi, Gluck i Mozart